Món

Notícies

• El fracàs de la cimera de Copenhaguen

  Fa unes setmanes que es va acabar la cimera de Copenhaguen i tothom la descriu com un fracàs. Sembla ser que es va acordar no acordar res, i esperar a més endavant per posar-se d’acord. La cimera va servir per veure qui manava més sobre els altres i, com sempre, els que tenen més poder econòmic són els que imposen les seves decisions.

  
  Els països en creixement (sobretot la Xina, l’Índia i el Brasil) van acusar els països més rics de ser els que contaminen i de no voler deixar que els altres creixin. Emetre menys CO2 vol dir reduir l’activitat industrial i l’economia d’aquests països que aspiren a ser tan rics com Europa o els EUA. I justament els EUA veuen com el seu paper de líder mundial cada cop està més debilitat i, per tant, tampoc no volen comprometre el seu potencial econòmic. Així, les propostes de reducció de CO2 presentades per la Unió Europea no van tenir gaire èxit, i el canvi climàtic segueix sent un problema que, de moment, sembla que els polítics no volen solucionar.

  
  Això si: els països rics han decidit “donar” als països pobres 10.000 milions de dòlars per ajudar-los a resoldre el tema de l’escalfament global. Més enllà del destí final d’aquests diners, és molt significatiu que cada dia es destinin 3.000 milions de dòlars a defensa i armament, i que el govern dels Estats Units hagi invertit cada any des del començament de la crisi 820.000 milions de dòlars per ajudar els bancs.

   

• La cimera de Copenhaguen

  Aquests dies s’han reunit a la ciutat de Copenhaguen representants de 192 països per tal de discutir sobre un dels temes més importants que afronta la humanitat: la necessitat de canviar la nostra manera de viure per tal de no seguir malmetent el medi ambient.
  

  
  Un dels aspectes més destacats de la cimera és l’escalfament global. Això vol dir que l’activitat industrial i la contaminació, especialment per culpa d’un gas anomenat CO2, estan contribuint a escalfar el planeta uns quants graus per sobre del que seria normal. Podria semblar que uns quants graus no suposen gran cosa, però en veritat poden provocar canvis climàtics molt greus que posin en perill la supervivència de moltes espècies, que assequin milions de quilòmetres de terres de cultiu i que fonguin part del gel dels pols, fent augmentar uns quants metres el nivell del mar.

  
  Aquesta cimera és la continuació d’una altra que es va celebrar el 1997 a Kyoto (Japó). Aleshores es va acordar reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera, però alguns països com els Estats Units no van voler firmar l’acord per tal de no frenar el creixement de la seva economia. S’espera que el nou president dels EUA, Barack Obama, sigui més flexible en aquesta cimera i es pugui arribar a un acord global, encara que alguns països com la Xina semblen poc disposats a frenar el seu ràpid creixement econòmic. Fet i fet, argumenten aquests països, bona part de les emissions de CO2 provenen dels països rics d’Europa i Amèrica del Nord.

  
  Els canvis necessaris passen per reduir les emissions de CO2 i apostar per l’ús d’energies renovables. La idea és que si canviem algunes coses en la nostra manera de viure, de consumir i de relacionar-nos amb el planeta, podrem evitar la catàstrofe sobre la que la majoria de científics fa temps que ens adverteixen.
   

• I vosaltres, mengeu bé?

  Suposo que ja sabreu que menjar bé és molt important per a  la salut. I per menjar bé, necessitem menjar una mica de tot...

  Potser hi ha alguns aliments que us agraden més que d'altres... però després de veure aquest vídeo us animareu a menjar bé!

  Veure vídeo